Mateu Peramiquel
Songs · Piano · Events
LATEST REALESED
Aquest concurs anava d’amor. Jo no ho tenia tan clar.
El Palau de la Música Catalana buscava cançons sobre l’amor.
Però faltava una cosa.
L’amor que es trenca.
Vaig escriure sobre la separació dels meus pares.
Li vaig demanar a la Vinyet Morral que la cantés. Tenia la mateixa edat que jo aleshores.
I vam guanyar.
Després la vam produir amb en Joan Borràs, d’Oques Grasses.
Perquè hi ha històries que no es poden quedar en un premi.
Ara ho entenc millor:
A vegades estimar també és marxar.
La cançó es diu “A vegades és millor marxar”
Ja és a totes les plataformes.
Si alguna vegada has estimat… potser és per tu.
Per què faig el que faig?
Sovint m’ho pregunto.
Perquè el que faig no és tocar el piano.
Ni composar cançons.
Ni crear espectacles.
El que faig és una altra cosa.
I tot comença aquí.
Tenia 8 anys. Era 6 de gener.
Em vaig llevar a les 5 del matí amb el cor a mil, com cada any, convençut que els Reis Mags haurien deixat alguna cosa al menjador.
Però aquell any… no hi havia res.
Ni un regal.
Ni una pista.
Ni res.
El buit va ser instantani. D’aquells que no entens però et queden.
Pensava: què he fet malament?
Llavors la meva mare va dir:
“Potser t’has llevat massa d’hora… o potser estan en un altre lloc.”
La casa era petita. No hi havia gaire on buscar.
Però de cop ho vaig veure clar:
“A dalt.”
Vam pujar al pis en obres. Feia fred. No hi havia calefacció. Semblava una mala idea.
Fins que el meu pare va encendre el llum.
I va passar.
Una habitació acabada. Mobles nous. El meu nom a la paret.
I els regals. (no masses aquell any)
Però no recordo gairebé cap regal.
Recordo una altra cosa.
Al fons de l’habitació hi havia un piano.
Vell. Desgastat. Mig trencat.
Perfecte.
Aquell dia no vaig obrir gairebé cap paquet.
Vaig obrir el piano.
I allà va començar tot.
La música no em va trobar. Em va salvar.
Als 11 anys, els meus pares es van separar.
I no va ser fàcil.
Quan tot al voltant es complica, no busques una solució.
Busques un lloc on aguantar.
El meu va ser aquell piano.
Amb tecles que no funcionaven.
Amb un so irregular.
Amb més defectes que virtuts.
Però era meu.
Allà vaig començar a tocar melodies d’oïda. Sense saber-ne. Sense normes.
Només per una cosa: estar bé.
I funciona.
I ara faig el mateix. Però per altres.
Per això faig el que faig.
Perquè sé què pot provocar una cançó en el moment adequat.
Perquè he vist què passa quan una història ben explicada es troba amb la música.
No és entreteniment.
És una sacsejada.
És aquell moment en què alguna cosa et toca i no saps per què.
És quan deixes de mirar i comences a sentir.
Si tens una història, això t’interessa
Tothom en té una.
Però gairebé ningú sap com explicar-la perquè arribi.
Jo em dedico justament a això.
A agafar històries i convertir-les en alguna cosa que es senti.
Si vols entendre com ho faig, què hi ha darrere dels espectacles i com neixen les cançons…
T’ho explico per correu.
Un cop a la setmana.
Sense spam. Sense presses.
Històries reals, idees, i tot el que no es veu des de fora.
I si no t’agrada, et dones de baixa.
Gratis. Sense drames.
Si et pica la curiositat, apunta’t.
Potser la propera història que expliqui… et toca de prop.
AREES Y PROJECTES
COMPOSITOR & MUSICAL THEATRE SONGWRITER
Espectáculos Musicales
